 |
| Placa original del carrer. Foto: Blog Barri del Port |
El nom d'aquest carrer prové de la dictadura de Primo de Rivera que es proclamà l'any 1923.
Un dels problemes que volia resoldre era el conflicte al Protectorat espanyol a Marroc. Un dirigent berèber, Abd-el-Krim, havia proclamat la República del Rif i els seus partidaris combatien per fer-la efectiva. El dictador espanyol era partidari d'una progressiva retirada unilateral de tropes, cosa que no agradava als militars africanistes.
El 1924 es van retirar tropes de Yebala i Xauen a fi de concentrar les forces en un front menys extens, però l'ofensiva dels rifenys va causar més baixes que al desastre d'Annual, ocultades a la península per la censura de premsa.
Aquest èxit va induir entre les tropes berèbers una sobrevaloració de la seva capacitat ofensiva, van atacar també als francesos, la reacció dels quals va ser establir un acord amb els espanyols per acabar amb la insurrecció rifenya.
 |
| Placa actual del carrer. Foto: Blog Barri del Port |
Com a resultat d'aquesta aliança es van realitzar unes operacions militars combinades, per part espanyola es van desembarcar a Alhucemas, l'any 1925, un fort contingent de tropes. El resultat fou la derrota de la República del Rif. El seu líder va demanar negociacions i finalment es van lliurar a les tropes franceses, per evitar caure en mans dels militars espanyols. L'any 1927 s'havia pacificat el Rif.
Primo de Rivera ho ha aprofitar amb finalitat propagandística, va explicar els diners que s'estalviaven per la repatriació de tropes i, naturalment, el retorn dels soldats de lleva era una bona notícia.
El 12 d'octubre de 1927 el govern decidí celebrar-ho a Saragosa, amb assistència de Primo de Rivera i l'Alt Comissari del Protectoral, el general Sanjurjo. Es va declarar el dia 12 d'octubre, festa de la 'Virgen del Pilar, Fiesta de la Raza y la Paz de África'.
 |
| Carrer Pau del Protectorat. Foto: Blog Barri del Port |
Segons la circular núm.251, publicada al Boletín Oficial del Estado (BOE) de 27 de setembre , tots els ajuntaments espanyols estaven obligats a:
1. Posar banderes als edificis públics, penjolls i il·luminacions.
2. Les esglésies havien de celebrar un 'Te Deum', i un ofici de difunts en record dels morts en acció de guerra. Els ajuntaments estaven obligats a assistir als actes religiosos.
3. Els ajuntaments havien de fer una sessió plenària solemne per adherir-se a les celebracions i donar el nom 'General Sanjurjo', 'Paz del Protectorado' o el nom d'un soldat del poble distingit pel seu heroisme a un carrer de la localitat. En el cas de Tarragona es va anomenar 'General Sanjurjo' a la Plaça dels Carros i 'Paz del Protectorado' a aquest carrer.
4.S'havien d'organitzar festes, gires, balls, músiques i altres celebracions a les quals havien de convidar els supervivents de les campanyes de 1909.
A Tarragona, l'Ajuntament presidit en aquell moment per Andrés Segura va organitzar un vi d'honor a les 19h de la tarda amb llicenciats de la campanya a Àfrica i es va acordar posar aquest nom al carrer que l'ostenta en l'actualitat. L'alcalde Segura no va seguir amb gaire entusiasme les ordres governatives.
El nom, respon a un plantejament colonialista i celebra la destrucció de la República del Rif, una reclamació de la població amazig del nord d'Àfrica que no s'identifica amb el regne del Marroc.
 |
| Carrer Pau del Protectorat. Foto: Blog Barri del Port |
Al 2015 es proposa canviar el nom pel de Josep Maria Yago i Suau
La Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau vol que s'elimini una de les referències militaristes a la ciutat, a un carrer que fa al·lusió a la guerra del Rif i que deu el seu nom a una disposició del govern del general Primo de Rivera, pel nom d'una persona com Josep Maria Yago, que va destacar pel seu compromís social i per ser promotor de nombroses iniciatives a favor de la pau, l'antimilitarisme i la defensa dels drets humans (més detalls).
En l'actualitat aquest carrer destaca per ser un dels més deteriorats del barri amb mancances i asfalt perjudicat. El veïnat reclama la seva restauració urbanística tenint en compte que junt amb els del voltant, donen accés al Palau de Congressos i els actes importants que en ell se celebren. També destaca per ser l'epicentre de l'oci nocturn de la Part Baixa amb diversos locals musicals i de copes amb les consegüents queixes veïnals que suposa.