Isabel Núñez, vocal de Gent Gran de l'A.V.V del Port, reconeguda amb el punt de llibre 'Tarragonines' del Consell Municipal de les Dones (vídeo)

Al centre Isabel Núñez amb alguns dels familiars i amics que l'han
 acompanyat. Foto: Blog Barri del Port

El Consell Municipal de les Dones, de l'Ajuntament de Tarragona, coincidint aquest dimecres Dia de la Dona Treballadora 2017, ha otorgat quatre nous punts de llibre 'Tarragonines' a quatre destacades dones per la seva trajectòria professional i social, Manolita Gómez, Montserrat Salvador, Maria Rosa Llurbai i finalment amb el punt de llibre número 29 a Isabel Núñez, vocal de Gent Gran de l'A.V.V del Port. En aquest sentit, aquest mateix matí ha obtingut també un altre reconeixement en forma de placa per part d'UGT.

Foto de grup de l'acte. Foto: Blog Barri del Port

En un acte presidit per la regidora de Polítiques d'Igualtat i Serveis a la Persona, Ana Santos, en absencia de l'alcalde Ballesteros, excusat a causa de salut, la regidora Begoña Floria a títol personal s'ha encargat de presentar a Isabel Núñez, destacant la seva lluita i empenta per la igualtat de les dones durant la seva etapa laboral i per la gent gran des de fa anys  fins l'actualitat.

Isabel Núñez Garcia

Va nèixer el 22 de febrer de 1935 en un petit poble d'Almeria, Garrucha. El seu pare, en Gabriel, va arribar a Tarragona l'any 1940, en plena postguerra. Eren anys difícils, i buscava un lloc de treball com a pescador, el seu ofici. Un cop embarcat i amb feina estable, no tardà a fer venir la família: la dona, María, i els tres fills, Felipe, Anita i Isabel. Era l'any 1941, la Isabel només tenia sis anys i encara havia de veure néixer dos germans més, ja en terres catalanes.

Isabel Núñez. Foto: Blog Barri del Port

Un cop instal·lats, la Isabel va anar a escola al Serrallo, tot i que des de molt jove es va posar a treballar. Durant cinc anys, va fer de mainadera a casa del director del Banc d'Espanya de l'època, el senyor Moreno, fins als moment del trasllat d'aquest a Galícia. Tot i això, content amb la seva feina l iva fer una carta de recomanació per tal que fos admesa a la Tabacalera, on treballà del 1953 al 1956, any en que contrau matrimoni i, com era habitual a l'època, deixa la feina per dedicar-se a tenir cura de les tasques domèstiques i les dues filles que va tenir, la Rosa i la Mari Carmen.

Va ser als 44 anys quan en quedar vidua va voler tornar a treballar a la Tabacalera. Tot i que en primer moment va rebre un 'sí', després va obtenir una negativa que la va portar junt a un altre grup de fins a 32 dones a lluitar durant vuit anys i fins i tot encadenar-se a les portes de la fàbrica per aconseguir un lloc de treball fins que després de valenta lluita ho van obtenir.