El Carrer del Mar deu el seu nom a la seva proximitat amb el Port i el mar. Quan l'Ajuntament va construir la via del tren va separar-la d'aquest carrer amb el reixat rematat encara present avui dia.
En primer moment l'estació de tren es construeix en la unió entre el Carrer del Mar amb Jaume I, més tard a la linea de cases del Carrer del Mar propera a la Plaça dels Carros i finalment, es trasllada al final del Carrer Barcelona on perdura actualment.
A l'altre costat de la via ferroviària es va formar un altre carrer encara més proper al mar amb les casetes i barraques dels pescadors que es va anomenar 'Carrer de les Barraques del Mar' cap al 1822, l'actual Passeig del Gremi de Marejants.
Actualment al Carrer del Mar predominen magatzems destinats a tallers d'automòbils. També s'hi troba de forma destacada el Col.legi 'El Carme' fundat per Teresa Guasch al 1915.
Orígen i hàbitat dels primers pescadors
Sense dubte, però, el carrer del Mar era l'hàbitat dels antics pescadors tarragonins que posteriorment es traslladaren a l'actual barri del Serrallo. Queda patent pel gran home de lletres tarragoní, Josep Pin i Soler a la novel·la Jaume que publicà al 1888. Hi descriu amb detallisme la ciutat coneguda abans de l’exili per la participació en la revolta madrilenya de la nit de Sant Daniel el 1865. No tornà a Catalunya fins al 1887.
Hi fa referència a "la platja de Tarragona...". Al dir la platja s’entenia aquell retall de món estès sota el carrer de Mar "on vivien los pescadors, treballaven, renegaven, procreaven i morien". Ara bé, Pin aclareix que "si les famílies eren nombroses, vivien a ciutat".
La platja, "sense qualificatius", era la que soterrà la via del tren. "L’enginyer que construí [els terraplens del ferrocarril] esborrà una de les coses de més caràcter de Catalunya: la platja de Tarragona", sentencia l’escriptor. La compara amb la del "Cap de riu" en la desembocadura del Francolí on, quan edita Jaume, s’han traslladat els pescadors, és a dir, l’actual Serrallo. Per al narrador, l’anterior "era més còmoda ... més a prop de la Ciutat, més a redosso de les llevantades, més neta de palets i còdols marins, lo pla n’era menos inclinat».Aproximadament fins al 1854/56, la connexió urbana amb la platja de pescadors es realitzava «pel costat de cal mestre de veles" en la zona més propera a l’actual plaça dels Carros".
Els pescadors vivien en cases denominades botigues, terme medieval usat com a sinònim de magatzem o bé com a casa o habitació on s’exercia un ofici. Es componien dels baixos, on dormien els homes en jaços, amb accés per la platja i parets plenes d’arts de pesca, i una sala al primer pis "reservada a la família del patró". Aquesta incloïa la cambra i recambró, que donava al carrer de Mar. Davant de la botiga, hi havia el rafal, el fogó, la pica de l’aigüera i una parra enfiladissa.
Actualment al Carrer del Mar predominen magatzems destinats a tallers d'automòbils. També s'hi troba de forma destacada el Col.legi 'El Carme' fundat per Teresa Guasch al 1915.
Orígen i hàbitat dels primers pescadors
Sense dubte, però, el carrer del Mar era l'hàbitat dels antics pescadors tarragonins que posteriorment es traslladaren a l'actual barri del Serrallo. Queda patent pel gran home de lletres tarragoní, Josep Pin i Soler a la novel·la Jaume que publicà al 1888. Hi descriu amb detallisme la ciutat coneguda abans de l’exili per la participació en la revolta madrilenya de la nit de Sant Daniel el 1865. No tornà a Catalunya fins al 1887.
Hi fa referència a "la platja de Tarragona...". Al dir la platja s’entenia aquell retall de món estès sota el carrer de Mar "on vivien los pescadors, treballaven, renegaven, procreaven i morien". Ara bé, Pin aclareix que "si les famílies eren nombroses, vivien a ciutat".
La platja, "sense qualificatius", era la que soterrà la via del tren. "L’enginyer que construí [els terraplens del ferrocarril] esborrà una de les coses de més caràcter de Catalunya: la platja de Tarragona", sentencia l’escriptor. La compara amb la del "Cap de riu" en la desembocadura del Francolí on, quan edita Jaume, s’han traslladat els pescadors, és a dir, l’actual Serrallo. Per al narrador, l’anterior "era més còmoda ... més a prop de la Ciutat, més a redosso de les llevantades, més neta de palets i còdols marins, lo pla n’era menos inclinat».Aproximadament fins al 1854/56, la connexió urbana amb la platja de pescadors es realitzava «pel costat de cal mestre de veles" en la zona més propera a l’actual plaça dels Carros".
Els pescadors vivien en cases denominades botigues, terme medieval usat com a sinònim de magatzem o bé com a casa o habitació on s’exercia un ofici. Es componien dels baixos, on dormien els homes en jaços, amb accés per la platja i parets plenes d’arts de pesca, i una sala al primer pis "reservada a la família del patró". Aquesta incloïa la cambra i recambró, que donava al carrer de Mar. Davant de la botiga, hi havia el rafal, el fogó, la pica de l’aigüera i una parra enfiladissa.
Fonts:
-Tarragona antigua y moderna (Juan Salvat i Bové)
-Calles Antiguas de Tarragona. Tomo II (Instituto de Estudios Tarraconenses)
-Imatge antiga de 'Tarragona Antiga' (Grup Facebook)
-Jaume, novel·la de Josep Pin i Soler
