![]() |
Recreació digital de com quedarà la façana de l'edifici després de les obres de rehabilitació. |
L’edifici municipal del carrer de Santiyán, número 8, torna a situar-se en l’horitzó del Barri del Port. Segons publicava aquesta setmana el Diari Més, l’Ajuntament de Tarragona preveu posar en funcionament el futur equipament sociocomunitari a principis de 2028. Una previsió que manté oberta l’esperança de recuperar un immoble històric d'uns 2 mil metres quadrats que fa dècades que està en desús.
El projecte vol convertir l’edifici en un espai destinat a activitats comunitàries, culturals i de trobada, amb sales polivalents per a reunions i entitats. La intervenció s’havia plantejat en diverses fases, amb una primera actuació a la planta baixa, la primera planta i el pati, i una segona per completar la rehabilitació de l’immoble.
Una reivindicació veïnal de molts anys
La recuperació de Santiyán no és una iniciativa nova. L’Associació de Veïns del Barri del Port i la Xarxa de la Marina fa anys que reclamen que aquest edifici de propietat municipal tingui una funció social al servei del barri.
El novembre de 2022, el veïnat va protagonitzar una acció reivindicativa a la façana de l’immoble per denunciar-ne l’abandonament i reclamar que es convertís en un espai cívic. La proposta passava per recuperar el pati i habilitar espais per a les entitats i les activitats comunitàries. La reivindicació arribava després que el ple municipal hagués aprovat una moció per impulsar-ne la recuperació.
La proposta de destinar l’edifici a habitatges de protecció oficial també havia generat debat, ja que les entitats veïnals defensaven que Santiyán podia donar resposta a la manca d’equipaments de proximitat a la Part Baixa.
Un pressupost de gairebé 1,4 milions d’euros
Durant els darrers anys, les informacions publicades als mitjans havien presentat Santiyán com el futur centre cívic del barri. L’agost de 2025, s'informava de la licitació de les primeres obres, amb una inversió prevista de prop de 450.000 euros. L’objectiu era recuperar part de l’edifici i posar a disposició de la ciutadania espais per a reunions, tallers i activitats. Per a la segona fase, l’Ajuntament va preveure una inversió de 950.000 euros. Això situa el pressupost previst de les dues fases en prop d’1,4 milions d’euros. Cal tenir present, però, que són imports previstos per a actuacions diferents i que el desenvolupament del projecte ha patit contratemps.
De fet, el juliol de 2026 es va conèixer la rescissió del contracte de les primeres obres, a l’empresa adjudicatària per incompliments relacionats amb els terminis i la seguretat dels treballs, un episodi que va posar en qüestió el calendari inicial. La previsió d’obertura a principis de 2028 haurà de concretar-se, per tant, a mesura que avancin els tràmits i les actuacions pendents.
Què s’hi preveu construir?
El projecte municipal planteja una rehabilitació integral dividida en dues fases, amb espais polivalents adaptables a diferents usos.
La primera fase, iniciada el gener de 2026, se centra en la planta baixa, la primera planta, el pati i la restauració de les façanes. La distribució prevista a la planta baixa és ubicar un auditori i cinc mòduls per a reunions, entitats i activitats sociocomunitàries i culturals, i uns altres sis mòduls similars a la primera planta. En una segona fase es preveuen tretze mòduls adaptables per a formació, tallers, trobades i altres activitats per a la segona i tercera planta, assenyala el Diari Més, qui ha mostrat també simulacions de com ha de quedar l'espai.
En total, el projecte contempla 24 mòduls o espais polivalents, a més de l’auditori. L’equipament també ha de disposar de mitjans audiovisuals, serveis de tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i sistemes d’eficiència energètica, informa el rotatiu.
Santiyán, dins del Pla de Barris
La rehabilitació forma part de l’estratègia de transformació del Barri del Port. El Pla de Barris presentat per l’Ajuntament l’octubre de 2025 incloïa 34 actuacions amb una inversió global prevista de 25 milions d’euros per al període 2026-2030, amb aportacions municipals i de la Generalitat.
El programa combina millores urbanístiques, transició ecològica i accions socials i comunitàries. En aquest marc, Santiyán ha de tenir un paper destacat com a espai per impulsar activitats, reforçar les relacions veïnals i facilitar la participació ciutadana.
El pla també incorpora l’Espai Cornèlia, concebut com un punt de trobada per a les dones de la ciutat. Segons la proposta municipal, ha d’oferir assessorament i la possibilitat d’organitzar conferències, formacions i altres activitats. La iniciativa busca crear un espai de suport i relació, amb una dimensió comunitària que va més enllà de la rehabilitació física de l’edifici.
Del centre cívic a l’equipament sociocomunitari
Més enllà de la denominació administrativa —centre cívic o equipament sociocomunitari—, la qüestió de fons és quin paper tindrà Santiyán en la vida quotidiana del Barri del Port. Per al veïnat, la recuperació de l’immoble ha estat vinculada des del principi a disposar d’un centre cívic, un lloc on les entitats puguin reunir-se, organitzar activitats i generar vida comunitària.
Cal tenir en compte, a més, que el mateix Pla de Barris inclou una actuació diferenciada per crear un centre cívic a l’antic Hotel d’Entitats. Aquesta circumstància fa encara més important aclarir quina serà la funció de Santiyán i com es coordinaran els diferents equipaments previstos per a la zona.
La previsió d’obertura a principis de 2028 marca un nou horitzó, però encara caldrà veure com evoluciona el projecte després dels problemes amb les primeres obres i com es concreta el funcionament de l’equipament.
Des del barri, el seguiment d’aquest procés continua sent important: Santiyán és una oportunitat per recuperar patrimoni municipal i, alhora, donar resposta a una reivindicació veïnal que fa anys que espera convertir-se en realitat.
L'edifici datat al s.XIX com a convent annex a l'església Sant Nicolau de Bari de la que es conserva la capella, va acollir posteriorment una escola religiosa i caserna de la Guàrdia Civil fins als anys 80 que va quedar en desús.
