Estàtua de Mercuri de la Plaça dels Carros

(en castellano -aquí-)

L'Estàtua de Mercuri, ubicada a la Plaça dels Carros del Barri del Port, ocupa l'espai on inicialment hi havia un pou en el que abans s'anomenava Plaça del Mar o Plaça del Port. 

Va ser l'any 1810 quan el director de les Obres del Port fa una queixa formal i per escrit sobre la poca cura d'aquest pou que queda inutilitzat amb el temps a mesura que la Plaça cada cop és més transitada per carros i mercaderies. Cap a 1860 l'Ajuntament decideix urbanitzar la Plaça i substituir el pou per una font monumental. Pel moment es col.loca una barana de ferro al voltant

L'arquitecte de la Diputació, Francesc Barba i Masip, presenta el dia 15 de desembre del 1865, el projecte de la font amb quatre cignes i una escultura sobre columna. Es va decidir que, provisionalment, la imatge representés a Mercuri, el Déu romà del comerç, fins que es poguessin aplegar diners per a sufragar un altre símbol del Comerç i la Marina que es tenia projectat. El desembre del 1866 es va col·locar l'estàtua de Mercuri, obra de Bernat Verderol (autor dels Gegants Vells, Moros i Negritus de la ciutat) sobre una columna estriada de marbre blanc, envoltada per una garlanda de flors a la part superior, feta per l'escultor Cantó.

A sota hi havia un pedestal de planta quadrada, on Antoni Miró va esculpir quatre medallons de pedra; dos d'ells representen l'escut de Tarragona, un altre els símbols de les ciències i les arts, i el quart, els atributs del comerç. Finalment, a sota del pedestal, hi posaren una pilastra de secció octogonal. Mercuri tenia una corona alada al cap i descansava el seu braç esquerre sobre un carreu, sostenint amb la ma el caduceu, símbol del comerç. Posteriorment, l'estètica del monument i el seu progressiu estat d'abandonament al llarg dels anys següents, va ocasionar moltes crítiques.

Durant la guerra (1936-1939), l'onada expansiva d'una bomba d'aviació que caigué molt a prop, va afectar l'estàtua, quedant decantada i mig penjant sobre la seva base. Com que era de terrissa, i per tal d'evitar que en un dia de vent pogués passar alguna desgràcia, es va esmicolar i arrencar, restant al seu lloc la pilastra, el pedestal, la columna i el ferro que la subjectava.

Finalment, després de 20 anys sense l'escultura, l'Ajuntament va encarregar a Salvador Martorell la realització d'una nova figura que es va col·locar el 28 de desembre de 1959, sense la columna de suport. Va coincidir en el dia dels Sants Inocents ja que al llarg del temps, era habitual la inocentada de dir que ja havien resposat l'escultura, i aquell any va ser cert. La nova imatge de Mercuri tenia dos metres d'alçada i estava feta en pedra d'Hontoria (Burgos). El seu cost fou sufragat conjuntament per l'Ajuntament de Tarragona, la Cambra de Comerç i el Gremi d'Exportadors de Vins.

El 26 de febrer de 1993 es va substituir per una de nova, fosa en bronze pels tallers Ginfer de Reus, traslladant l'anterior, afectada per l'ambient i humitat del mar, al Castell de Masricart de La Canonja. Si la primera mirava cap a la via de tren, la nova estàtua hi donava l'esquena.

El 1988 una remodelació urbanística de la Plaça dels Carros va restar visibilitat a l'escultura, "perduda" enmig d'un entramat de pilastres, però el maig del 2003 s’enderrocaren recuperant la visibilitat del monument.

Fonts: 

-tarracowiki.cat

-'Tarragona: escultures, làpides i fonts: Monuments i elements decoratius als carrers de la ciutat'. Tarragona: Arola Editors, 2002

Teatre Romà de Tàrraco

Com a ciutat feta a imatge de Roma, Tàrraco va comptar amb els tres edificis d’espectacle principals: teatre, circ i amfiteatre. El teatre va ser el primer a construir-se, entre el fòrum local i el port, una de les zones de la ciutat amb més vida i dinamisme. Tot i haver patit una important destrucció i restar ocult als ciutadans durant molts segles, el teatre romà de Tàrraco és un element imprescindible per entendre una de les zones més dinàmiques de la ciutat: el port i el seu barri portuari. 

Al voltant del 1919 les excavacions en un solar entre el Carrer Caputxins i el Carrer Sant Magí del Barri del Port van posar al descobert les restes del Teatre romà  de l'Antiga Tàrraco, datat cap a finals del segle I a.C en l'època de l'emperador romà August.

Segons els estudis, l'edifici va estar en actiu fins a finals del segle II d.C en que va perdre ús. Al segle III l'equipament es va incendiar i les restes que van quedar van ser utilitzades i aprofitades per a construïr altres edificis.

Les primeres construccions que hi ha documentades corresponen a un conjunt de naus relacionades amb el port republicà de la ciutat. L'edifici es va ampliar i utilitzar fins a finals del segle II dC, moment en què va quedar abandonat. En el segle III dC, el sector monumental annex va ser ocupat per nous edificis que van reutilitzar molts dels materials del teatre. 

L'existència del teatre romà de Tàrraco es perd fins l'any 1884. L'any 1919 fou objecte de les primeres excavacions sistemàtiques per part de Puig i Cadafalch. 

L'edificació del teatre va aprofitar-se d'un desnivell natural del sòl per construir-hi la graderia, que es va orientar de cara al mar i coberta amb una carpa. Es va dividir en quatre parts, per tal de poder accedir a l'espai des de diferents nivells. La seva planta era semicircular i tenia una capacitat d'entre 4.000 i 5.000 espectadors.

D'entre les troballes conservades destaquen les cinc primeres grades que, en el seu descobriment, tenien encara el seu revestiment de marbre. A més, també s'han trobat dues escales radials situades al voltant de l'orquestra. Pel que fa a la façana ornamental, només s'han conservat els seus fonaments. 

Del conjunt d'elements que formaven el teatre cal destacar el més impressionant: al fons de l'escena hi havia una gran façana composta per tres ordres superposats. La seva funció principal era estètica ja que actuava com a paisatge de fons de les representacions.

L'escenari on tenia lloc l'espectacle es trobava elevat sobre un podi decorat amb exedres i plaques de marbre. Davant d'aquest, se situava el cos de músics conegut com a orchestra. D'aquest gran complex en destaca un nimfeu decorat amb pilastres que tenia un gran estany de més de quatre metres de fondària.

Als anys 70 del segle XX, empreses constructores van comprar els terrenys amb l’objectiu d’aixecar-hi edificis d’habitatges. La campanya ciutadana “Salvem el teatre romà” va aconseguir aturar el projecte.

Des de l’any 2010, el teatre és objecte d’una recuperació que abasta la recerca, la conservació i la presentació museogràfica i que ha de culminar en el futur en la creació d’un parc urbà que integri les diverses restes arqueològiques de l’entorn. Una de les actuacions més destacades ha estat la intervenció al 2018 de l’arquitecte Toni Gironès per restituir part de la volumetria de les grades de l’antic teatre.

Fonts: tarracowiki.cat i mnat.cat/teatre

VISITES GUIADES GRATUÏTES AMB RESERVA ELS DISSABTES A LES 11H

El Gran Hotel Continental de Tarragona (Modernisme)

(En castellano -aquí-)

El modernisme està present també a la Part Baixa de Tarragona amb l'antic Gran Hotel Continental ubicat  al nº30 del Carrer Apodaca cantonada amb Carrer Barcelona 1-3.

També va ser la Fonda de Catalunya, la Posada del Jardí Barcelonès, la Fonda de Madrid... tot i que el Gran Hotel Continental fou fins els anys 20 el més característic pels seus serveis de luxe a l'època: cafè-restaurant, salons decorats per a pintors de reconegut prestigi, 50 habitacions i estància fosca per al treball de fotògrafs.

Al 1908 l'arquitecte Josep M. Pujol de Barberà es va encarregar de la transformació de l'edifici. Va escollir un modernisme franc-belga, floral i amb 'coup de fouet' concentrat en les vistoses motllures florals de pedra artificial dels balcons i les llindes de les finestres.

L'estructura original de 1908 va quedar molt transformada amb les reformes d'Antoni Pujol Sevil entre els anys 1922 i 1946.

L'edifici també es coneix com el Banc Mercantil de Tarragona que va ocupar els seus baixos a partir de 1929.

Al 1997 fou reformat novament, en aquesta ocasió, per Antoni Traguany.


Fonts:
-Arquitectura modernista del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Pag. 75 (Diputació de Tarragona)

Edifici Residencial del Carrer Sant Josep (Noucentisme)

(En castellano -aquí-)

Va ser el primer bloc de pisos de lloguer construït a Tarragona i situat al Barri del Port, on popularment el coneixien com "la casa grande". Un clar exemple d'arquitectura Noucentista adaptada al naixement d'arquitectura domèstica dels blocs d'apartaments. L'empresa Arquitectura i Enginyeria de Barcelona, mitjançant el seu representant Joaquim Tintoré va encarregar el projecte a l'arquitecte Luis Ruiz Tortajada entre els anys 1918-1919.

L'edifici ocupa la meitat de la illa de cases, dóna a tres carrers: Carrer Sant Josep 3, Carrer Sant Miquel 6-8 i Carrer Rebolledo 12. L'espai està molt ben aprofitat i a l'interior hi ha vuit patis interiors i dues caixes d'escala.

A l'exterior, les combinacions de les balconades juntes o separades i baranes de ferro o balustrades de pedra, són diferents en cada façana.

Destaca l'ornamentació dels dintells de l'últim pis i la capelleta de la cantonada per a una escultura. Per no perdre el ritme compositiu de la façana, en la planta inferior algunes de les obertures són cegues/tancades.

Al mateix any 1919 es va afegir una planta, projectada per Josep M. Pujol de Barberà, l'arquitecte que es va encarregar uns anys abans, al 1908, de la transformació del Gran Hotel Continental situat a uns metres, en la cantonada entre Carrer Apodaca i Carrer Barcelona, d'estil modernista.

Fonts:
-Arquitectura noucentista del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Pag. 80 (Diputació de Tarragona)

'Jardins del Vapor', nou espai arqueològic romà a la Part Baixa de Tarragona

(En castellano -aquí-)

No només s'hi poden trobar restes romanes a la Part Alta de Tarragona, 'Jardins del Vapor' deixa a la vista de tots un nou indret arqueològic romà a la Part Baixa de la ciutat.

Situat al Carrer Vapor, la rehabilitació, pavimentació i enjardinament de la zona adjacent a les escales mecàniques deixa al descobert el que en època romana va ser la façana marítima i zona portuaria de Tàrraco. Es remunta al s.V a.C ja amb els ibers. També conté restes d'una monumental font i basa d'aigua que s'hauria construït posteriorment en època dels romans amb columnes d'estil toscà al voltant de la base semicircular.

D'aquesta manera, 'Jardins del Vapor' aporta a la ciutat un nou punt d'interès turístic ubicat a la Part Baixa, igual que la finca que guarda les restes del Teatre Romà al Carrer de Sant Magí.

Vídeo de 'El Mirador TGN':

Des de Gener de 2013, una pintura mural acompanya el jaciment:

El conjunt arqueològic romà dels Jardins Vapor queda acompanyat amb un mural que representa el Port de Tarragona en època romana.

L'obra ha estat realitzada per Marc Vallverdú, alumne de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació a Tarragona que ha representat la monumental font de forma circular, partint d’un disseny de l’arquitecte i arqueòleg Ferran Gris.

Es tracta d’un encàrrec del departament de Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Tarragona per dissenyar i executar una pintura mural al jaciment arqueològic dels Jardins Vapor amb el que es contextualitza l’espai dins de la façana marítima de Tarraco, la principal via d’entrada a la ciutat.