CERCA NOTÍCIES AL BLOG:

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Interès Turístic. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Interès Turístic. Mostrar tots els missatges

26 d’abril del 2021

Casa Fontanals al Barri del Port (Història)

La Casa Fontanals està ubicada al carrer Lleó,3 del Barri del Port i és un magnífic exemple de les construccions del primer terç del s. XIX al que esdevenia com a nou barri de la Marina de Tarragona. 

La façana de la casa està catalogada com Bé d'Interès Cultural de la ciutat i és una mostra de qualitat dels edificis de l'eixample del Barri del Port. Diversos aspectes la fan una casa única i singular a la ciutat ja que a diferència de les cases senyorials de la Part Alta, propietat de la noblesa, aquesta va ser una casa pensada per a dedicar-la al comerç i els negocis: la primera planta era la planta noble on vivia la família, tenia dues plantes més per poder llogar pisos, els baixos i el soterrani s'utilitzaven com a magatzems de mercaderies, i els cups facilitaven el comerç de grans quantitats de vi. 

La casa pertanyia a la família Fontanals i Vidal, una família que suposa una mostra també de la història de Tarragona al llarg de més de 150 anys, i de l'expansió de Tarragona durant el segle XIX gràcies al seu port i el comerç del vi. De fet, els Fontanals i Vidal ja comercialitzaven amb el vi durant el s. XVIII, i ho havien fet des de Vilanova i la Geltrú, el Cantàbric, i l'Havana. També és la història dels intents d'industrialitzar la ciutat i de dinamitzar-la. Però l'activitat familiar impregnà també la vida cultural i religiosa. 

L'any 2016 mor misteriosament a Alacant la llavors propietària de la casa, Montserrat Costa Vidal, qui designa únic hereu a l'actual veí del barri, Francesc Gassó Minguet, fill de la seva millor amiga de Tarragona. Al testament fet públic el 2017 no explica les raons de la tria. La Montserrat li deixa deutes, però també aquest edifici singular del Barri del Port. És llavors quan Minguet decideix impulsar i donar a conèixer el seu valor patrimonial mitjançant la publicació del llibre 'Els Fontanals i Vidal. Una família influent al barri del Port de Tarragona (1825-1960)', editat pel Servei de Publicacions del Port i amb el suport de l'Arxiu del Port de Tarragona, a més de la corresponent plana web (visita-la aquí) i el desig i projecte de museitzar i fer visitable la casa i servir a la vegada com a motor cultural i actiu al barri.

>> WEB CASA FONTANALS<<

>>RUTA FONTANALS PEL BARRI DEL PORT<<

Font i fotos: https://sites.google.com/xtec.cat/casa-fontanals

El 13 de març de 2022 l'Arxiu del Port organitza la 1a visita a la Casa Fontanals. Podeu veure (aquí) les fotos i vídeo a continuació:

14 d’octubre del 2019

Casa Melchor Lloveras, edifici dels Porxos de Tarragona



Es tracta d'un edifici residencial d'estil romantic inscrit com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) en l'Inventari del Patrimoni Cultural català. Data de l'any 1861 (s.XIX) en que l'arquitecte Francesc Llauradó el va construïr per l'intenció de donar lloc a una plaça porticada que finalment no es va dur a terme. 

Després de molts anys abandonat i en molt mal estat, amb una façana totalment degradada i amb gran acumulació de cascots i excrements de coloms, al 2012 s'hi col·loca una xarxa protectora envoltant la façana i desocupant la planta baixa on s'havien registrat destacats episodis d'ocupació per part de sense sostres.


Les obres s'emarquen en el Pla General d’Ordenació Urbana de Tarragona (POUM), el qual contempla, en el marc del Patrimoni, l’aprovació del catàleg definitiu de béns immobles culturals i el de masos i altres construccions ubicades en sòl no urbanitzable, que sumen un total de 843 edificis i monuments a protegir, entre ells aquest de la Plaça dels Carros, degut a la vàlua històrica que cal preservar. 

  

L'Edifici consta de planta baixa, entresòl i tres pisos, amb jerarquia de plantes. La part dels porxos que queda novament visible i transitable està feta amb carreus mentre que la resta del parament és de totxo recobert d'estuc, ara en restauració i cobert de malla protectora. Els porxos tenen voltes d'aresta i els arcs reposen en mènsules esculpides.

L'empresa Garcia Riera s'encarrega de la rehabilitació integral de l'edifici amb la façana i caixa d’escala catalogats pel registre de l’Ajuntament. La restauració i rehabilitació donen lloc a una impecable nova imatge recuperada de l'emblmàtic edifici que al juliol de 2019 reobre amb nou ús destinat als apartaments turístics de primer ordre.

El Grup Blaumar ha apostat per aquesta zona de Tarragona per obrir 'Port Plaza Apartments', un conjunt d’apartaments situats a la plaça dels Carros que busca atreure turistes i visitants professionals per a estades curtes i llargues a la ciutat. 


Els apartaments estan reformats i se n’ofereixen de tres tipus: estudis o bé apartaments amb una o dues habitacions, wifi disponible les 24 hores del dia, informació turística i recomanacions, venda d’entrades, sala d’estar, bugaderia, planxa i servei de neteja setmanal.

Tipus d'apartaments

Pel que fa als estudis, es tracta d’apartaments tipus loft de 40 metres quadrats distribuïts en un sol espai. La seva capacitat màxima és de dos adults i un nen. Els clients també poden optar per un Estudi Premium –amb més llum i millors vistes- o l’Estudi amb terrassa.

Resultado de imagen de port plaza apartments

Quant als apartaments amb un dormitori, tenen 50 metres quadrats i estan pensats per estances de tres persones. També hi ha la possibilitat de reservar un apartament amb un Dormitori Premium, el qual ofereix sostres més alts, grans finestres amb millors vistes i millor orientació. Així mateix es pot optar per apartaments d’un dormitori amb terrassa, situats als àtics de l’edifici.

Resultado de imagen de port plaza apartments

En relació als apartaments amb dos dormitoris, aquests compten amb 60 metres quadrats amb capacitat per a quatre persones. En aquest cas també es poden millorar les vistes reservant els apartaments de dues habitacions Premium, amb sostres més alts, més lluminositat i grans finestres amb vistes de Tarragona.

14 d’abril del 2015

Edifici de la Junta d'Obres del Port de Tarragona, actualment Arxiu del Port (història)

Foto antiga de l'edifici. Foto: Arxiu del Port de Tarragona

Aquest edifici institucional-administratiu situat al carrer d'Anselm Clavé,2 a la cantonada amb la Plaça dels Carros està ocupat actualment per l'Arxiu del Port de Tarragona des del juliol de 1990. Anteriorment havia estat l'edifici de la Junta d'Obres del Port.

Consta de tres cossos, el central amb un pis més obert en façana a mode de galeria. Hi destaquen uns ràfecs molt sobresortits. En conjunt es pot qualificar com a neorenaixentista, tant pel que fa a la composició com a la major part dels elements ornamentals.

L'any 1817, tot just iniciades les obres de la població de la Marina de Tarragona projectada per Joan Smith Sinnot, i un cop acabada la Guerra del Francès, es rehabilità un edifici destinat a oficines del Port a la plaça dels Carros, llavors anomenada d'Olózaga, fent xamfrà amb el carrer d'Orient, avui d'Anselm Clavé. Els anys 1869 i 1873 es van fer algunes reformes a l'immoble, però les més importants van tenir lloc a partir de 1921, data en què l'enginyer i director del Port Josep Serrano Lloberes, redactà un projecte de reforma i millora que fou revisat i conformat per l'enginyer en cap de la província, Josep Cabestany.


El 1922 es redactà un nou projecte reformat, aquest cop signat pel nou enginyer i director del Port, Francisco G. de Membrillera. Les obres s'iniciaren el dia 9 de gener del mateix any 1922. El 1934 fou redactat un nou projecte de reforma de l'immoble, les instal·lacions del qual resultaven insuficients degut a l'increment dels serveis portuaris. L'esclat de la Guerra Civil paralitzà el projecte que no s'executà fins al 1939.L'edifici en qüestió va ser utilitzat per l'administració portuària fins a l'any 1980 en què els serveis es traslladaren a una nova seu al Passeig de l'Escullera, obra de l'arquitecte Josep M. Garreta.

L'immoble del carrer Anselm Clavé restà un temps abandonat fins que l'any 1986, amb motiu de la celebració d'unes jornades portuàries, es reformà de dalt a baix. Només un any després, el 1987, es començà a utilitzar la planta baixa com a arxiu i el dia 4 de juliol de 1990 s'obrí al públic l'Arxiu Històric. Des d'aquella data s'ha mantingut aquest servei passant a ser un punt de referència per als investigadors i estudiosos de les nostres comarques.


Naixement de l'Arxiu del Port

L'any 1987 a iniciativa del professor de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, Lluís Navarro Miralles, i gràcies a un conveni amb l'Obra Social de Caixa Tarragona, es va decidir contractar a dues llicenciades en Geografia i Història amb l'objectiu d'analitzar la viabilitat de crear un arxiu històric a partir dels fons documentals.

En aquesta primera fase, que va del 1987 al 1989, els milers de documents emmagatzemats sense cap ordre ni concert, es classificaren i s'inventariaren per tal de posar-los a disposició dels investigadors i del públic en general. Emplaçat a l'antic edifici de les oficines de la Junta d'Obres del Port de Tarragona, l'Arxiu Històric del Port, s'obrí al públic el 4 de juliol de 1990, aprofitant els actes de celebració del Bicentenari del Port Modern. A l'acte hi assistiren diverses personalitats com el sots-director general de Ports, Juan Muñoz, el governador civil, Ramon Sánchez, el president de l'Obra Social de Caixa Tarragona, Joan Abelló i el president del Port, Antoni Pujol Niubó. En aquells anys l'Arxiu ocupava únicament la planta baixa de l'antic edifici. S'habilitaren quatre dipòsits amb armaris compactes i es condicionaren les sales amb aparells de control de temperatura i humitat i també amb sistemes automàtics d'extinció d'incendis i antirobatori.

A la sala de consulta per a l'atenció als usuaris externs i interns, s'hi instal·laren dotze punts de lectura. En aquesta àrea s'hi ubicà també part de la Biblioteca Auxiliar, amb monografies de temàtica marítima, portuària i d'història local, així com les memòries dels diferents ports de l'estat. El mateix dia 4 de juliol de 1990 es va presentar el que seria el primer instrument de descripció dels fons de l'Arxiu, la Guia-catàleg de l'Arxiu Històric del Port.



El 2010 es va celebrar el 20è aniversari de la institució amb una exposició commemorativa al Tinglado 4 del Moll de Costa del Port, que va estar oberta entre els mesos de juliol i agost. També es va emetre el programa de ràdio El matí de Tarragona Ràdio des de les instal·lacions de l'arxiu, on van participar diverses persones vinculades a la institució i professors de la Universitat Rovira i Virgili.

D'aquesta nova etapa com a Arxiu General data l'ampliació de les instal·lacions destinades a dipòsit de documentació. Degut a la insuficiència d'espai i al creixement progressiu de la documentació va caldre adaptar un nou immoble fora de les dependències originals de l'Arxiu. Els nous dipòsits s'ubicaren en un edifici de nova planta al carrer del Mar, a un centenar de metres de la seu central, que ha servit fins al moment present per acollir la documentació més recent, fruit de les transferències documentals per part de l'administració portuària.

Té un abast cronològic que va dels segles XVIII al XXI, amb un total de 2.800 metres lineals, 10.215 positius, 1.300 negatius de fotografia. També disposa d'una biblioteca auxiliar amb 9.900 volums i permet consulta del catàleg per Internet. L'Arxiu del Port acull actualment 13 fons documentals.

L'any 2015, i en motiu dels 25 anys de l'Arxiu, es du a terme obres de rehabilitació de la façana, per primer cop en gairebé 30 anys.

Fonts: 
poblesdecatalunya.com 
wikipedia.org/wiki/Arxiu_del_Port_de_Tarragona

22 de novembre del 2014

Banc Vitalici de Tarragona (Història)

Banc Vitalici (Foto: Albert Esteves, 2008)

Edifici administratiu o institucional de l'any 1940 que va donar servei com a tal fins l'any 1975.

Lluís Bonet Garí és l'autor de l'edifici que dóna a la plaça General Prim (coneguda com Mitja Lluna) i el carrer Apodaca, amb tres façanes que combinen el maó vist i la pedra artificial.

Banc Vitalici (Foto: Albert Esteves, 2008)

La composició és de tipus racionalista de moviment modern. L'element més característic és la torre cúbica de la cantonada amb rellotge.

Imatge antiga de l'edifici.
_____

Font: poblesdecatalunya.cat

4 d’agost del 2014

Termes Romanes al carrer Sant Miquel del Barri del Port (Història)

L'interessant i extens volum "Les termes públiques de l'àrea portuària de Tarraco. Carrer de Sant Miquel de Tarragona", del doctor Josep Maria Macias, explica la troballa d'unes termes romanes en el subsòl de Tarragona, concretament en el número 33 del Carrer Sant Miquel del Barri del Port.

Les excavacions dutes a terme per l'empresa 'Codex-Arqueologia i Patrimoni' entre 1994 i 1998 en aquesta ubicació, en el marc d'unes actuacions arqueològiques preventives, van posar al descobert aquesta troballa.

Això va obligar a l'expropiació del solar, d'aproximadament 950 metres quadrats. També es van recobrir les termes amb grava, per preservar-les, i es va dur a terme un profund i detallat estudi, encapçalat per Macias, que ha donat com resultat aquest llibre.

En ell es determina que l'edifici termal localitzat a la zona portuària de Tarragona podria tenir una extensió d'entre 2.500 i 3.000 metres quadrats i que es remuntaria a la primera meitat del s.III després de Crist, moment avançat de l'època de l'Alt Imperi.

Se sap també que les termes es van aixecar damunt de dos edificis anteriors, un "horreum" i un ampli magatzem que formarien part del conjunt d'infraestructures portuàries del segle I d. de C.

Són les segones termes documentades i trobades d'Hispània al costat de les de Clunia a Burgos. Les termes de la ciutat romana al costat del teatre, circ, fòrum i amfiteatre reafirmaria Tàrraco com a "capital de l'Imperi".

Actualment les termes segueixen enterrades i recobertes de grava en un solar "semi-abandonat" i inaccessible. El POUM (Pla d'Ordenació Urbanística Municipal) permet la construcció d'habitatges sobre les termes, alguna cosa contra el que s'oposa la Generalitat i la 'Reial Societat Arqueològica Tarragonina' (més info.)


9 de juny del 2013

Història de l'edifici de la Fàbrica Chartreuse del Barri del Port de Tarragona


L'emblemàtic edifici de la 'Chartreuse' situat a la Plaça dels Infants del Barri del Port de Tarragona es va construïr inicialment al 1857 com a 'Fabril Tarraconense', una fàbrica textil de filats i teixits que no va tenir l'empenta esperada i va fer fallida al 1869. 

L'any 1882 els pares cartoixos de França compren l'edifici per aprofitar-lo com a fàbrica del licor Chartreuse.  L'any següent, el 1883 es produeix un incendi. Els arquitectes Pau Monguió i José M. Pujol de Barberà es van encarregar de reconstruir l'edifici.


Al 1902 els monjos s'instal·len de nou a l'edifici i en 1907 Barberà du a terme una ampliació segons les seves necessitats, realitzant la balconada del carrer del Vapor. Destaca també la torre del Rellotge que forma part de la façana principal, amb detalls de ceràmica i de maó vist.



L'edifici de caire modernista va romandre molts anys en estat d'abandonament des de que les pares cartoxans deixen l'edifici al 1989. El pas dels anys va jugar en contra seva provocant importants deterioraments i fins i tot l'entrada d'indigents. El mecanisme del rellotge va ser robat.



Propietat de la Generalitat de Catalunya, el govern cedeix a la ciutat l'edifici per tal que l'Ajuntament dugui a terme obres de restauració i rehabilitació. Aquestes culminen de forma molt esperada, desprès de 23 anys, al maig de 2013 per rebre l'Escola Oficial d'Idiomes, fins aleshores ubicada en un precari edifici de la Rambla Nova.




Les tasques de millora han respectat la façana, estil i arquitectura originals d'aquest edifici històric. Al pati de la fàbrica s'hi van trobar algunes restes arqueològiques. Al carrer Vapor, al costat de la fàbrica romanen les restes de l'antic port de Tàrraco, els Jardins Vapor.



Altres propostes havien estat acollir un museu sobre el licor Chartreuse degut a la seva popularitat a la ciutat i durant les seves festes de Santa Tecla o acollir també l'Escola de Músics.




-Veure reportatge Tac12-

31 de març del 2013

Pas 'Nuestra señora de la Amargura con San Juan Evangelista' de Tarragona (Història)


El pas 'Nuestra Señora de la Amargura con San Juan Evangelista' representa el moment en què Sant Joan li diu a la Verge: "Aquí va el teu fill", dins els passatges de la Passió de Crist. 

El misteri pertany a la Confraria del Cristo del Buen Amor, amb seu a l'Església Sant Nicolau de Bari, al carrer Pau del Protectorat,36 del Barri del Port, i forma part de la Processó del Sant Enterrament dins la Setmana Santa de Tarragona.

El dia 8 d'abril del 2006, l'Arquebisbe de Tarragona i primat, Jaume Pujol, va beneir al Santuari del Llorito aquest nou pas de la Confraria del Cristo del Buen Amor, dues talles de mida natural, obra de l'escultor imaginer sevillà, Jesús Méndez Lastrucci, esculpides en fusta de cedre i policromades. 

El rostre i la forma del pas recorden el de les verges de les processons d'Andalusia. I es que la confraria és coneguda com ''Els Andalusos'' per la tradició i procedència dels seus integrants.

Les faldilles del pas són de vellut grana. Les imatges han estat vestides en el taller especialitzat de roba religiosa de la família Garcia Poo de Sevilla. 

La corona de la Verge, l'orla de San Joan, els gerros i els canelobres de cua tallats en l'Orfebreria Andalusa de Sevilla. El pas és dut per 18 portants a les espatlles. 

Participa en la Processó del Sant Enterrament, dins la Setmana Santa de Tarragona, rere el 'Cristo del Buen Amor' de la mateixa Confraria.

Els dos misteris es troben per al seu culte i adoració dels fidels a la mateixa seu de la confraria, a l'Església de Sant Nicolau de Bari, al C./ Pau del Protectorat 36 del Barri del Port de Tarragona.

30 de març del 2013

Pas 'Jesús de la Passió' de Tarragona (Història)

'Jesús de la Passió' és un misteri que representa el pas de Jesús carregant la seva creu en els passatges de la Passió de Crist. 

Forma part de la 'Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió', vinculada i amb seu a l'Església Sant Joan Baptista, Plaça General Prim,1 del Barri del Port, i que es va constituir al gener de 1940, any en que va encomanar la confecció del misteri a l'escultor Felipe Coscolla. 

Va ser beneït el dia 20 de març de 1940 (Dimecres Sant) en presència de les autoritats civils i eclesiàstiques, com també la Bandera de la Germandat.

El misteri i la germandat formen part de la Processó del Sant Enterrament dins la Setmana Santa de Tarragona. La primera intervenció a la processó tarragonina es va produir al mateix any en que van estrenar-se, el 1940, amb l'acompanyament musical de la Banda Municipal de Tarragona. 

L'any 1942 es va fer una remodelació de la peanya per incorporar-hi les rodes, segons petició de l'Agrupació d'Associacions.


Arribà a l'any 1973, la diada més desgraciada de la Germandat. El dia 28 d'agost s'incendià el magatzem de paper on es guardava el mister, al Carrer Pau del Protectorat del Barri del Port, i aquest va ser devorat per les flames i en conseqüència va quedar totalment destruït.

Els anys següents l'assistència a la Processó del Sant Enterrament era cada vegada més difícil, mancats del punt de referència com era el misteri d'en Coscolla. Amb tot, la Germandat no va deixar mai de sortir i, fins i tot, a finals dels 70 s'acompanyà el misteri de l'Ecce Homo en dues ocasions i una altra el del Descendiment de la Creu, que paradoxalment no disposaven de gent per fer-ho.

L'any 1982 una assemblea desesperada va estar a punt de dissoldre la Germandat, però un grup de socis va potenciar la recerca d'un nou misteri, per impulsar la Germandat. El misteri va ser encarregat a l'escultor olotí Josep Pla. Una talla simple d'un Jesús amb la creu al coll que va ser finalitzat l'any 1987, un any que significà un canvi important en la Germandat, un nou impuls i un canvi en la trajectòria.



L'any 1989 s'incorporà una banda de tambors formada per confrares, que des d'aquell any acompanya el misteri en totes les processons.

L'any 1993 es cisella una imatge nova de l'escultor tarragoní Lluís M. Saumells d'un Nostre Pare Jesús de la Passió amb una túnica blanca de lli i amb un cíngol blanc. El 27 de març fou el dia escollit per la benedicció d'aquest misteri.


L'any 1995 es trobà una solució al problema de guardar el misteri durant l'any. La comunitat religiosa de les Carmelites Descalces de Sant Josep i Santa Anna, que tenen el seu monestir al carrer de la Mare de Déu del Carme de la Part Alta de Tarragona, varen accedir a guardar-lo complert dins la seva església. Aquest fet permet que durant l'any el misteri pogués ser visitat i venerat en un lloc adient.

L'any 2000 es començà a plantejar la possibilitat de realitzar un nou misteri, un projecte molt ambiciós per la Germandat, donat que el fet de no superar encara els 500 associats limitava l'aportació econòmica, però que prengué forma la Setmana Santa del 2008. Es tractava de la recuperació del 'Jesús de la Passió' original de Coscolla que s'havia cremat.


Font: Germandat Nostre Pare Jesús de la Passió. Tinet

28 de març del 2013

Pas del Cristo del Buen Amor de Tarragona


La imatge del Cristo del Buen Amor representa a Jesús coronat d'espines i flagel.lat, assegut en posició reflexiva com el pensador de Rodin. El misteri pertany a la Confraria del Cristo del Buen Amor, amb seu a l'Església Sant Nicolau de Bari, al carrer Pau del Protectorat,36 del Barri del Port, i forma part de la Processó del Sant Enterrament dins la Setmana Santa de Tarragona.

És una talla de grandària natural realitzada en fusta de cedre policromada, obra de l'escultora reusenca Maria  Mercè Bessó Carreras. Surt per primera vegada a la Processó del Sant Enterrament el Divendres Sant de 1996 un cop l'Arquebisbe de Tarragona, Ramón Torrella i Cascante, el beneeix al Santuari del Llorito.

Per bastir el misteri, la confraria aprofità la vella peanya de la Soledat, cedida per la Congregació de La Sang, que s'engalana amb clavells vermells. 

A la Setmana Santa del 1999, el pas estrenà una nova peanya, feta d'alumini. Les faldilles del pas són de vellut lila amb serrells daurats i les lletres CBA, inicials de la confraria ('Cristo del Buen Amor'), també daurades. Va il·luminat amb quatre fanals elèctrics fabricats a Lucena (Còrdova). El duen al coll 15 portants interiors. 
Des de l'any 1997 l'acompanya una banda de cornetes i tambors pròpia, formada per uns vint confrares. El misteri precedeix al de 'Nuestra Señora de la Amargura con San Juan Evangelista' de la mateixa confraria dels conguts com ''Els Andalusos'' per la tradició i procedència dels seus integrants.

El Cristo del Buen Amor es troba per a culte i adoració dels fidels a la mateixa seu de la confraria, a l'Església de Sant Nicolau de Bari al C./ Pau del Protectorat 36 del Barri del Port de Tarragona.

L'any 2016 la confraria estrena la seva pròpia processó al Barri del Port sota el nom 'Processó de Passió' que amb sortida des de la seva seu al carrer Pau del Protectorat recorre els principals carrers del barri com Apocada, Reial, Plaça dels Infants i Plaça dels Carros.



Fonts: gal-art.com i cristodelbuenamor.com

24 de març del 2013

Pas 'Entrada triomfal de Jesús a Jerusalem' (Història)


El misteri 'Entrada triomfal de Jesús a Jerusalem' de la Germandat 'Nostre Pare Jesús de la Passió' va ser confeccionat a la Casa d'Escultura Religiosa de Santiago Lara Molina -Socuéllamos-, Ciudad Real.

Representa la figura de Jesús a sobre d'una somera acompanyat d'una dona amb un nen als braços, i dos nens més un dels quals fa l'acció de posar roba a terra per permetre el pas i l'altra li llença flors. El Crist damunt la somera, te una alçada de 1’85 metres que permet tenir una referència de la mida de la resta de les figures, que estan fetes de fusta policromada. 

El pes de les figures centrals es de uns 100 Kg, aproximadament. Les figueres complementàries aporten 60 quilos (la gran), i 30 quilos cada petita, també de forma aproximada. Tenint en compte la peanya i les cortines, el pes total del misteri pot estar al voltant de 500 quilos. Les dimensions de la base són de 1’80 metres d'ample per 3,25 metres de llarg i porta decoració de palmes i complements vegetals pel terra del pas. 

La peanya te una estructura metàl·lica, a la qual s'aplica la fusta tallada amb motius vegetals lliures que permeten la vista des de l'interior. Les figures han estat confeccionades als tallers de Santiago Lara Molina, empresa dedicada a la imatgeria religiosa des de l’any 1929, a Socuéllamos (Ciudad Real). 


L'11 de novembre, es firmà el contracte amb l'escultor del pas i la peanya. El seu responsable es desplaçà a Tarragona per tancar l'acord. La part de fusta de la peanya també ha estat realitzada als mateixos tallers mentre que l’estructura metàl·lica ha estat donació del capatàs del pas, Paco Gil. 

Les cortines son de vellut grana, seguint el color predominant de la Germandat, i han estat confeccionades de forma gratuïta per l’artista local i col·laborador de l’entitat, Antoni Guasch. La decoració final va a càrrec de Ramon Civit, habitual encarregat de l’ornamentació dels misteris de la Germandat. 

En la primera sortida es va rebre la donació equivalent al cost d’aquesta decoració de la Confraria de Nostre Pare Jesús del Calvari de Reus que manté una estreta vinculació amb la Germandat. 

Es dut a espatlles per un total de 27 portants (6x2=12 interiors i 3x2=6 exteriors, als que acompanyen 8 reserves exteriors) tots ells dirigits per un capatàs.

Participa en la Processó de Diumenge de Rams de l'Església Sant Joan Baptista del Barri del Port de Tarragona.



Font: Germandat Nostre Pare Jesús de la Passió. Tinet

18 de febrer del 2013

Antic Convent dels Caputxins de Tarragona



L'edifici del Carrer Capuxins és un dels diversos edificis que els frares van ocupar a Tarragona.

Els caputxins van arribar a la ciutat gràcies a la voluntat del bisbe Joan Terés (1587-1603), que els va cedir l'esglèsia de Sant Fructós i també va participar en les despeses per la seva adaptació com a convent al 1589 amb l'arribada dels primers frares.

Donada la construcció simple de l'edifici i que no reunia les condicions necessàries, de 1617 a 1626 es duen a terme obres d'ampliació i millora. Finalment al 1639 abandonen l'edifici i busquen nou emplaçament on aixecar una nova casa. La tasca no va ser fàcil per la falta d'autorització i l'ocupació de la ciutat durant la Guerra dels Segadors al 1641 que va comportar la destrucció del poc que havien construït i de l'antic edifici.

Provisionalment són acollits a l'Hospici de Nens Orfres fins que finalment aixequen l'edifici i s'hi traslladen al 1662. La nova esglèsia queda dedicada a Sant Fructuós i Santa Tecla amb inauguració al 1670.

Amb l'ampliació del Barri del Port que arribava i arriba fins el carrer on està l'edifici i del que hi rep nom, es causen molèsties als frares per l'extracció de pedra. Al 1800 es traslladen a uns antics magatzems fins a aixecar nou edifici en terrenys del senyor Castellarnau. Al 1802 es col.loca la primera pedra del nou convent dirigit pel frare Jeroni de Vilabertran. Es traslladen al 1805.

Durant la Guerra de la Independència, el convent s'utilitza com a Hospital Militar fins al 1809. L'edifici resulta atacat i danyat al 1811. Curt episodi d'exclaustració al 1823 i al 1835 es veuen obligats a abandonar-lo per la desamortització. La parroquia queda sota l'advocació de Sant Joan desde 1840.

Els caputxins viuen un temps més a Tarragona amb nou emplaçament a la Rambla Nova i en altres indrets fins al 2007.



Fonts: Cardona, Pere. 'El Convent de frares menors caputxins a la ciutat de Tarragona' (1589-1989). Aproximació històrica. Tarragona: Diputació de Tarragona, 1994.

14 de febrer del 2013

Magatzems De Muller a Tarragona



El Barri del Port compta amb diversos magatzems que van pertanyer a la familia vinicultora De Muller. És el cas del situat a la dreta de l'antiga fàbrica Chartreuse, actual Escola Oficial d'Idiomes, un altre al costat de la Plaça dels Infants, del que es conserva la "portalada", o el del Carrer Reial-Jaume I.


Aquest últim, el magatzem del Carrer Reial-Jaume I, és un difici projectat per Magí Tomàs al s. XIX com a magatzem per a l'industrial tarragoní Lluís de Muller Sonnenschein. Està fet amb carreus de pedra ben escairats i es caracteritza per les seves obertures d'arc de mig punt ressaltades amb un regruix de la mateixa pedra i elements ornamentals de tipus historicista. Consta d'una sola planta coberta amb teulada a dues aigües. El frontó superior és una transformació moderna.

El magatzem situat al Carrer Smith, junt a l'antiga Chartreuse, no presenta cap singularitat, la seva façana està actualment molt deteriorada i complamentava al del costat de la Plaça dels Infants.


Portalada De Muller amb placa als herois de 1811


De l'antic celler de la Plaça dels Infants només es conserva la portalada.




En ella es va adherir l'any 2012, i desprès d'un segle, una placa que tornés a fer homenatge als soldats d’artilleria de la ciutat caiguts el 1811, durant la Guerra del Francès. Es tracta d’una reproducció de la peça original, obra de l’escultor igualadí, Josep Campeny, que també s’ha restaurat i s’exposa al Museu d’Història de Tarragona.

La plaça dels Infants i el carrer Reial van ser una de les zones de defensa de la ciutat. Hi havia una línia de muralles i baluards d'artilleria que finalment les tropes napoleòniques van poder superar. Hi van morir molts tarragonins.


El 1911, coincidint amb el primer centenari del Setge de la ciutat, els artillers de l’època van voler homenatjar amb la placa original als soldats que havien defensat la zona.

Família i empresa de vins De Muller


La casa De Muller va ser fundada en 1851 pel Senyor August De Muller i Ruinart de Brimont, procedent d’una coneguda família de vinicultors d’origen alsacià, que van veure en la província de Tarragona el potencial que ja en el seu temps van saber apreciar les colònies gregues instal·lades en Espanya.

Durant 4 generacions, la companyia va pertànyer a la família De Muller, i es va anar convertint en una de les empreses pioneres, tant en l’àmbit comercial com en el tecnològic. Ja en 1925, es va instal·lar la primera Cambra Frigorífica d’Espanya aplicada a l’àmbit industrial i destinada principalment als vins de missa. De Muller va ser anomenat Proveïdor pontifici, des de Pius X fins Joan XXIII. Aquests títols van ser abolits després del concili Vaticà II.

Des de Juny de 1995, DE MULLER S.A. pertany a la família Martorell, empresaris catalans preocupats per aconseguir la màxima qualitat dels nostres vins, respectant la tradició que durant dècades ha format part del patrimoni de l’empresa. A principis de 1996, De Muller SA va traslladar les seves instal·lacions a un nou celler, envoltat de vinyes a la finca “Mas de Valls”, a Reus (Tarragona) una regió  considerada especialment favorable al cultiu de nobles varietats de raïm. 

Al  1999, De Muller va agafar el relleu de l’ empresa Cochs S.A., que, després de 52 anys de plena activitat  i a causa de falta de continuïtat en la direcció de l’empresa, des de sempre familiar, va optar pel seu traspàs.

L’empresa Cochs va ser fundada a Reus l’any 1946, havent començat les seves activitats l’1 de gener de 1947. Dedicada principalment a l’elaboració del tradicional Vermut de Reus, de reconegut renom en tot el territori nacional, la fórmula d’aquest es continua mantenint. 

Actualment De Muller produeix una extensa i variada gamma de vins de qualitat, sota les Denominacions d’Origen: "Tarragona", "Priorat" i "Terra Alta", entre ells el nostre  conegudissim Vi de Missa, que dona fama i nom a la nostra marca en el món sencer. Avui en dia es segueix exportant el 60% de la producció als mercats internacionals, i venent el 40% al mercat interior.

Fonts: demuller.es, tarragonaradio.cat, poblesdecatalunya.cat