El plenari aprova la passera per sobre les vies de tren i rebutja un pas de vehicles soterrat a la Plaça dels Carros

Imatge de les passeres virtuals

El plenari ha aprovat inicialment aquest dilluns el projecte de pas de vianants entre el Port i la ciutat superant les vies del tren  amb 25 vots a favor i 2 abstencions de la CUP. 

Com ja es va presentar, consistirà en una passera que anirà des de la Baixada del Toro fins al passeig del Miracle, a la part propera a l'estació, unint Balcó del Mediterrani (ciutat) i platges. L’obra està finançada pel Port, amb un cost d’1.200.000 euros i també s'encarregarà del manteniment. Després de l’aprovació en plenari, el projecte sortirà a exposició pública, i tot seguit es licitarà el projecte. L’execució de les obres és de 15 mesos de manera que la previsió és que sigui una realitat a mitjans del 2017. 

En paral·lel es farà la remodelació del passeig marítim de la platja del Miracle. Amb una inversió de 600 mil euros i 12 mesos de treballs, s’arranjaran les voreres i es traslladarà l’espai d’aparcament de vehicles a la part que toca a les vies del tren, habilitant un carril bici i dos de circulació. 

Per contra el plenari va rebutjar la moció d'ERC per reclamar que tiri endavant el projecte de pas soterrat per a vehicles a la plaça dels Carros. L'equip de govern hi ha votat en contra i el mateix Ballesteros ha explicat que han canviat les necessitats després de set o vuit anys esperant que sigui una realitat. Diu que ha millorat l'accessibilitat al front marítim i que la idea és donar prioritat als vianants.

Font: TarragonaRàdio

Els gegants Neptú i Mariner del Barri del Port, pendents de pintura, ja han estat reparats

Les fractures ocasionades per una caiguda tant en el gegant Neptú com Mariner del Barri del Port, han estat ja reparades al taller d'Àngels Cantos, a la Part Alta, des del passat mes de novembre en què van ser portats (veure).

Les dues peces resten pendents ara de pintura per quedar totalment restaurats i poder tornar al barri en un parell o tres de setmanes, tenint en compte algunes sortides pendents per a febrer.

De pas, també s'ha reparat i reforçat el cavallet de la geganta que estava deteriorat pel pas del temps.

Dos ferits en l'incendi d'un pis ocupat a la Part Baixa

Imatge dels fets. Foto: Diari de Tarragona

Segons informava ahir el Diari de Tarragona, un pis ocupat al carrer Pere Martell,64, a tocar del Pont de la Petxina a la delimitació entre Barri del Port i el Serrallo, a la Part Baixa, va incendiar-se durant la tarda del divendres. Va tenir lloc a un segon pis i va cremar una cuina de gas butà, unes sabates i roba. 

A les xarxes socials algun usuari va preguntar en sentir sirenes de bombers i ambulàncies. S'hi van desplaçar quatre dotacions de bombers que van sufocar el foc en 20 minuts. Van resultar ferits, un dels 'ocupes' i una veïna que va sortir a l'escala plena de fum,. Van ser traslladats a l'hospital Joan XXIII per passar una revisió mèdica. Destacava en aquest immoble la presència de gossos al portal que bordaven cada cop que hi passava algú per davant.

Aquest dimarts a l'Arxiu del Port una conferència sobre 'La defensa de la costa a Catalunya durant la Guerra Civil'

L'Arxiu del Port ofereix aquest 19 de gener la conferència  'La defensa de la costa a Catalunya durant la Guerra Civil (1936-39)' emmarcat en l'activitat 'Dimarts a l'Arxiu'.

A càrrec d'Adrià Cabezas, doctor d'Història Contemporània per la UB, la xerrada a la sala d'actes de l'edifici del c.Anselm Clavé, 1, a la Plaça dels Carros del Barri del Port, tindrà lloc a les 19h de forma gratuïta

Carrer Pare Agustí Altisent (Història)

Carrer Pare Agustí Altisent durant les obres any 2009

Es tracta d'un dels carrers més nous del Barri del Port creat i sorgit en quedar remodelats els Jardins Vapor amb les restes romanes de l'antic port romà, junt amb el canvi de les antigues escales del carrer Vapor que uneixen amb carrer Zmenhof, mitjançant escales mecàniques.

Pare Agustí Altisent

Agustí Altisent fou monjo de Poblet, historiador i escriptor. La seva família procedia d'Anglesola (Urgell). Va estudiar als germans de La Salle de la Bonanova, a Barcelona, graduant-se després com a pèrit mercantil. El 1946 ingressà al monestir de Poblet, on li fou imposat el nom d'Agustí; professà com a monjo el 1948. Cursats els estudis de filosofia i teologia, fou ordenat de prevere el 1952. Es llicencià en teologia a la Universitat de Friburg (Suïssa) el 1953. Al monestir exercí els càrrecs d'arxiver i de director de la impremta. El 1965 es llicencià en Filosofia i Lletres (secció d'Història) per la Universitat de Barcelona, i obtingué el doctorat el 1974. De 1977 a 1988 va ser professor de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, que el 2003 l'homenatjà amb un volum miscel·lani i li concedí la Medalla d'Or. Era membre numerari de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, i corresponent de l'Institut d'Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. El 1969 obtingué els premis Jaume Carner i Romeu i Enric de Larratea de l'Institut d'Estudis Catalans, i el 1997 la Generalitat de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi.

S'especialitzà en l'estudi de la història medieval, sobretot la relacionada amb el seu monestir de Poblet i amb l'Orde cistercenc en general. El fruit més eminent del seu treball històric, a banda d'innombrables articles i treballs de recerca, és la Història de Poblet (Poblet 1974), i el primer volum del Diplomatari de Santa Maria de Poblet (Barcelona 1993).

Els seus articles de pensament i d'espiritualitat, apareguts durant molts anys a La Vanguardia i al Full Diocesà de Tarragona, Vic i Solsona, foren recollits i editats en els volums Reflexiones de un monje (Ediciones Sígueme, Salamanca 1990), Al caer de la tarde. Reflexiones de un monje II (Ediciones Sígueme, Salamanca 1996), i en català al volum Reflexions d'un monjo (Columna, Barcelona 2001). L'any 1984, els articles de La Vanguardia li foren guardonats amb el Premi Ramon Godó Lallana de Periodisme.

Fonts: 
-A. Masoliver Masoliver El pare Agustí (Lluís) Altisent i Altisent (1923-2004) "Serra d'Or" 537 (2004) 6-7 
-Diccionari d'història eclesiàstica de Catalunya, vol. I. Barcelona: Generalitat de Catalunya i Editorial Claret, 1998