 |
| Un instant de l'encesa final a Plaça dels Carros. Foto: Blog Barri del Port |
El Barri del Port ha estat aquest dissabte escenari d’una recreació històrica vinculada a un dels episodis més singulars i menys coneguts del Ball de Sant Miquel i Diables de Tarragona. L’activitat, celebrada a les 12 h amb motiu de la commemoració dels 600 anys del Ball de Sant Miquel i Diables a Tarragona, ha volgut recuperar l’esperit de les antigues sortides de foc que, a finals del segle XIX, van portar els diables tarragonins a actuar de manera separada de la resta del Seguici Popular.
La proposta ha reproduït aquell model de cercavila, que anticipava en certa manera el que avui coneixem com a correfoc, amb un recorregut que ha partit de la Rambla i ha baixat pels carrers del Barri del Port com Apodaca i Orosi, passant per l'estació i fins a la Plaça dels Carros, recuperant així l’antic itinerari d’aquestes sortides de caràcter més autònom, lúdic i popular.
Durant el recorregut ha hagut un petit incendi a uns matolls secs de la Plaça de Mitja Lluna que ha estat ràpidament sufocat per Bombers (veure)
Foc, música i esperit obrer
La recreació ha permès recordar també el context social i polític en què es van produir aquelles experiències. En plena Restauració borbònica, el Ball estava vinculat a L’Artesana, una societat recreativa i cultural formada per socis obrers i d’ideologia liberal, republicana i democràtica, amb una forta implantació a la Part Baixa de Tarragona. La societat tenia el seu local social al carrer Unió, 41, al mateix entorn del barri que aquest dissabte ha tornat a acollir el pas del foc.
Un dels elements més singulars d’aquelles sortides era la música. En lloc dels tradicionals timbals, els diables avançaven acompanyats per una banda que interpretava himnes revolucionaris i de combat, entre els quals hi havia La Marsellesa o l’Himne de Riego.
També era diferent la manera d'entendre la participació en la festa. No existia la uniformitat corporativa que caracteritza moltes colles actuals, sinó que cada participant podia adquirir, confeccionar o llogar el seu propi vestit i encarregar-se de proveir-se de la pirotècnia.
Les cròniques i els diaris de l’època descriuen unes celebracions de grans dimensions, amb autèntiques concentracions de foc als carrers. Algunes sortides documentades haurien arribat a reunir prop de 70 diables, que podien arribar a cremar al voltant de 8.000 carretilles.
.jpeg) |
| Foto de grup en acabar l'acte. Foto: Blog Barri del Port |
Una festa més lliure i centrada en el foc
Aquelles sortides més lúdiques i autònomes també presentaven diferències respecte al Ball tradicional. Habitualment no hi participaven les figures de Llucifer i la Diablessa, fet que deixava temporalment en segon pla l’estructura teatral del ball parlat i centrava la celebració en el foc, la pólvora i la participació al carrer.
Amb la recreació d’aquest dissabte, els Diables han volgut recuperar precisament aquesta dimensió més espontània i popular de la tradició, posant en valor un episodi que forma part de la història festiva i social de Tarragona.
El recorregut per la Part Baixa ha servit així per tornar a portar al Barri del Port una manifestació de cultura popular estretament vinculada al seu passat obrer i associatiu, recuperant durant unes hores els carrers que, fa més d’un segle, ja havien estat escenari de grans concentracions de pólvora i foc.
Una mirada al passat que, sis segles després del primer testimoni del Ball de Sant Miquel i Diables a Tarragona, ha permès tornar a encendre la memòria d’una de les seves etapes més singulars.
