Segons el cronista Morera encara que sense una prova que ho confirmi el nom del Carrer Sant Miquel es deuria a la ubicació en aquest carrer de l'antiga Església/temple de Sant Miquel del Mar que va ser enderrocat durant les guerres de Felip IV. Rep aquesta nomenclatura a partir de 1940. En 1932 es troba amb denominació: Calle de Blasco Ibáñez.
Restes de termes romanes del s. III d.C
L'interessant i extens volum "Les termes públiques de l'àrea portuària de Tarraco. Carrer de Sant Miquel de Tarragona", del doctor Josep Maria Macias, explica la troballa d'unes termes romanes en el subsòl de Tarragona, concretament en el número 33 del Carrer Sant Miquel del Barri del Port.
Les excavacions dutes a terme per l'empresa 'Codex-Arqueologia i Patrimoni' entre 1994 i 1998 en aquesta ubicació, en el marc d'unes actuacions arqueològiques preventives, van posar al descobert aquesta troballa.
Això va obligar a l'expropiació del solar, d'aproximadament 950 metres quadrats. També es van recobrir les termes amb grava, per preservar-les, i es va dur a terme un profund i detallat estudi, encapçalat per Macias, que ha donat com resultat aquest llibre.
En ell es determina que l'edifici termal localitzat a la zona portuària de Tarragona podria tenir una extensió d'entre 2.500 i 3.000 metres quadrats i que es remuntaria a la primera meitat del s.III després de Crist, moment avançat de l'època de l'Alt Imperi.
Se sap també que les termes es van aixecar damunt de dos edificis anteriors, un "horreum" i un ampli magatzem que formarien part del conjunt d'infraestructures portuàries del segle I d. de C.
Són les segones termes documentades i trobades d'Hispània al costat de les de Clunia a Burgos. Les termes de la ciutat romana al costat del teatre, circ, fòrum i amfiteatre reafirmaria Tàrraco com a "capital de l'Imperi".
Actualment les termes segueixen enterrades i recobertes de grava en un solar "semi-abandonat" i inaccessible. El POUM (Pla d'Ordenació Urbanística Municipal) permet la construcció d'habitatges sobre les termes, alguna cosa contra el que s'oposa la Generalitat i la 'Reial Societat Arqueològica Tarragonina' (més info.)
Això va obligar a l'expropiació del solar, d'aproximadament 950 metres quadrats. També es van recobrir les termes amb grava, per preservar-les, i es va dur a terme un profund i detallat estudi, encapçalat per Macias, que ha donat com resultat aquest llibre.
En ell es determina que l'edifici termal localitzat a la zona portuària de Tarragona podria tenir una extensió d'entre 2.500 i 3.000 metres quadrats i que es remuntaria a la primera meitat del s.III després de Crist, moment avançat de l'època de l'Alt Imperi.
Se sap també que les termes es van aixecar damunt de dos edificis anteriors, un "horreum" i un ampli magatzem que formarien part del conjunt d'infraestructures portuàries del segle I d. de C.
Són les segones termes documentades i trobades d'Hispània al costat de les de Clunia a Burgos. Les termes de la ciutat romana al costat del teatre, circ, fòrum i amfiteatre reafirmaria Tàrraco com a "capital de l'Imperi".
Actualment les termes segueixen enterrades i recobertes de grava en un solar "semi-abandonat" i inaccessible. El POUM (Pla d'Ordenació Urbanística Municipal) permet la construcció d'habitatges sobre les termes, alguna cosa contra el que s'oposa la Generalitat i la 'Reial Societat Arqueològica Tarragonina' (més info.)
Es troba també en el Carrer Sant Miquel el primer Edifici Residencial de la ciutat, d'estil noucentista (veure)
I la façana d'antigues fàbriques i magatzems com a 'Destil·leries tarragonines' de la Fàbrica de Licors i compostos o els magatzems de blat que actualment ocupa el local de la Colla Festiva del Barri del Port.
Fonts:
-Tarragona antigua y moderna (Juan Salvat i Bové)
-Calles Antiguas de Tarragona. Tomo II (Instituto de Estudios Tarraconenses)