Estàtua de Mercuri de la Plaça dels Carros

(en castellano -aquí-)

L'Estàtua de Mercuri, ubicada a la Plaça dels Carros del Barri del Port, ocupa l'espai on inicialment hi havia un pou en el que abans s'anomenava Plaça del Mar o Plaça del Port. 

Va ser l'any 1810 quan el director de les Obres del Port fa una queixa formal i per escrit sobre la poca cura d'aquest pou que queda inutilitzat amb el temps a mesura que la Plaça cada cop és més transitada per carros i mercaderies. Cap a 1860 l'Ajuntament decideix urbanitzar la Plaça i substituir el pou per una font monumental. Pel moment es col.loca una barana de ferro al voltant

L'arquitecte de la Diputació, Francesc Barba i Masip, presenta el dia 15 de desembre del 1865, el projecte de la font amb quatre cignes i una escultura sobre columna. Es va decidir que, provisionalment, la imatge representés a Mercuri, el Déu romà del comerç, fins que es poguessin aplegar diners per a sufragar un altre símbol del Comerç i la Marina que es tenia projectat. El desembre del 1866 es va col·locar l'estàtua de Mercuri, obra de Bernat Verderol (autor dels Gegants Vells, Moros i Negritus de la ciutat) sobre una columna estriada de marbre blanc, envoltada per una garlanda de flors a la part superior, feta per l'escultor Cantó.

A sota hi havia un pedestal de planta quadrada, on Antoni Miró va esculpir quatre medallons de pedra; dos d'ells representen l'escut de Tarragona, un altre els símbols de les ciències i les arts, i el quart, els atributs del comerç. Finalment, a sota del pedestal, hi posaren una pilastra de secció octogonal. Mercuri tenia una corona alada al cap i descansava el seu braç esquerre sobre un carreu, sostenint amb la ma el caduceu, símbol del comerç. Posteriorment, l'estètica del monument i el seu progressiu estat d'abandonament al llarg dels anys següents, va ocasionar moltes crítiques.

Durant la guerra (1936-1939), l'onada expansiva d'una bomba d'aviació que caigué molt a prop, va afectar l'estàtua, quedant decantada i mig penjant sobre la seva base. Com que era de terrissa, i per tal d'evitar que en un dia de vent pogués passar alguna desgràcia, es va esmicolar i arrencar, restant al seu lloc la pilastra, el pedestal, la columna i el ferro que la subjectava.

Finalment, després de 20 anys sense l'escultura, l'Ajuntament va encarregar a Salvador Martorell la realització d'una nova figura que es va col·locar el 28 de desembre de 1959, sense la columna de suport. Va coincidir en el dia dels Sants Inocents ja que al llarg del temps, era habitual la inocentada de dir que ja havien resposat l'escultura, i aquell any va ser cert. La nova imatge de Mercuri tenia dos metres d'alçada i estava feta en pedra d'Hontoria (Burgos). El seu cost fou sufragat conjuntament per l'Ajuntament de Tarragona, la Cambra de Comerç i el Gremi d'Exportadors de Vins.

El 26 de febrer de 1993 es va substituir per una de nova, fosa en bronze pels tallers Ginfer de Reus, traslladant l'anterior, afectada per l'ambient i humitat del mar, al Castell de Masricart de La Canonja. Si la primera mirava cap a la via de tren, la nova estàtua hi donava l'esquena.

El 1988 una remodelació urbanística de la Plaça dels Carros va restar visibilitat a l'escultura, "perduda" enmig d'un entramat de pilastres, però el maig del 2003 s’enderrocaren recuperant la visibilitat del monument.

Fonts: 

-tarracowiki.cat

-'Tarragona: escultures, làpides i fonts: Monuments i elements decoratius als carrers de la ciutat'. Tarragona: Arola Editors, 2002