El Port de Tarragona ha adjudicat les obres de rehabilitació del Rellotge del Moll per un import de gairebé 79 mil euros i un termini d’execució previst de tres mesos. L’emblemàtic edifici es troba malmès pel pas del temps i amb lesions de gravetat que fan necessària una intervenció.
Una barreja d’estils
La Torre-Rellotge del Port és una obra eclèctica situada al dic de Llevant, projecte de l’enginyer Francisco García de Membrillera i datada el 1922, que està protegida com a BCIL (Bé Cultural d’Interès Local). Forma part de la Ruta Patrimonial del Port, un recorregut de més de quatre quilometres que inclou una dotzena d’elements portuaris, com grues, edificis emblemàtics, embarcacions... El rellotge substituïa els tocs de trompeta que un trompeter feia per indicar l’inici i el final de la jornada laboral. La construcció del rellotge se li atribueix a Josep Rigau Marot, que fou homenatjat per l’Autoritat Portuària de Tarragona l’any 1992 en motiu del centenari del seu naixement i com a reconeixement a la tasca de manteniment de l’esmentat rellotge duta a terme al llarg dels anys.
Es tracta d’una torre de 15m d’alçada en forma de templet, d’estil neoclàssic, que conté la cabina del rellotge. Està coronada per una estructura de ferro forjat, que recorda les línies modernistes, on hi ha les campanes, el penell i el parallamps. La torre té un basament quadrat de 3,70m d’amplada i 0,80m d’alçada, construïda per carreus a l’exterior. Es recolza en una base de quatre columnes de pedra marmòria vermellosa, als costats, i una de central, de gran diàmetre, amb parets de formigó que sosté la coronació del templet i la maquinària del rellotge. Els capitells d’aquestes columnes són d’ordre corinti, perfectament llavorats.
El rellotge té tres esferes d’1,5m de diàmetre, que antigament tocaven les hores, les mitges hores i els quarts. Dues de les esferes són recobertes de vidre i la tercera es va recobrir d’esmalt sobre coure per no enlluernar els vaixells i per a què no el confonguessin amb el far. El lloc corresponent a la quarta esfera es va decorar amb un mapamundi. A la cabina del rellotge s’hi accedia a través d’una escala marinera de fusta situada a la columna central. Com a complement, s’hi va col·locar l’escut del cos d’Obres Públiques sobre un plafó, a més d’un termòmetre, un anemòmetre i un pluviòmetre, és a dir, una petita estació meteorològica.
La ubicació i els materials emprats responen a la normativa de ports. Les esferes del rellotge havien d’estar disposades a 12 metres d’alçada sobre la rasant del moll i havia d’estar mancat de materials reflectants, per la qual cosa es va construir la torre a l’andana superior del dic de Llevant. A més, d’aquesta manera, agafant com a eix el carrer d’Apodaca, durant anys es podia apreciar l’hora fins i tot des de la plaça dels Carros.
La història
El rellotge es va construir per al servei del personal de marineria dels vaixells, estibadors, consignataris, comerciants i treballadors de la Junta d’Obres del Port. El 1921, es va iniciar el projecte a petició de les entitats comercials i obreres de la ciutat a la Junta d’Obres. Sembla que, inicialment, aquest projecte va generar certa polèmica, tal i com reflecteix l’acta de 30 d’abril de 1921 del Ple de la Junta, conservada a l’Arxiu Històric del Port. En aquesta acta es declarava que no era aconsellable la instal·lació d’un rellotge de campana al port, considerant que el Ministerio de Fomento no havia d’intervenir en les qüestions referents a patrons i obrers. Tot i així, la decisió restava a disposició de la Junta d’Obres, malgrat es posava en dubte si aquest projecte era realment d’interès general per al port. Finalment, i en una decisió salomònica, es va acordar que les despeses d’adquisició del rellotge anirien a càrrec de les entitats sol·licitants i les de construcció de la torre les assumiria la Junta del Port.
Així, el 15 de febrer de 1922 se signava el “Proyecto de templete y cabina para un reloj de campana en el Dique de Levante”. El termini d’execució s’establia en tres mesos i el pressupost era de 12.559,06 pessetes (75,5 euros). La inauguració va tenir lloc l’Any Nou de 1923.
El projecte fou elogiat ja en el seu moment, quan es va apuntar, en la memòria, que es tractava d’una obra “que ha de prestar buenos servicios a cuantos intervienen en el puerto”. De fet, a l’encapçalament de la memòria del projecte, es justifica la despesa de la manera següent:
"En todos los puertos modernos de algún intensivo tráfico, existen instalados en la zona del puerto, uno o más relojes que prestan excelentes servicios al personal de marinería de los buques, a los obreros dedicados a la carga y descarga, a los consignatarios y comerciantes, y a los empleados dependientes de las Juntas, dedicados a la vigilancia, conservación y explotación."
Després de diverses intervencions, l’any 2006 es va restaurar el templet i es va substituir la maquinària del rellotge per una de digital. Actualment, l’antiga maquinària restaurada està exposada al Museu del Port. Ara, catorze anys més tard, s’hi duran a terme obres de restauració per conservar una de les joies no només del patrimoni portuari, sinó de la ciutat de Tarragona.
