Originàriament: 'Barri de la Marina'
Així es va batejar el que avui coneixem com 'Barri del Port' de Tarragona, el més antic de la ciutat després del Casc Antic.
La construcció del port modern a la fi del s. XVIII va donar lloc a un nou nucli de població, el Barri de la Marina. Va suposar un creixement demogràfic en una ciutat castigada per la Guerra del Francès que va reduir la població a 6.000 habitants. Les obres del Port i la Llei de l'Eixample de 1864 van donar pas a una Tarragona nova. D'aquesta manera, la Burgesia es va anar traslladant a la zona de l'Eixample (l'actual unió entre Part Baixa amb el centre) deixant el Casc Antic que a poc a poc es va anar degradant.
Així doncs, podria dir-se que El Barri de la Marina (avui del Port) va suposar l'expansió i creixement de la ciutat més enllà de la Part Alta, i per tant el segon nucli poblacional en crear-se a la ciutat.
El Barri va originar-se amb la Duana de la Plaça dels Carros
L'any 1772 va començar a construir-se l'edifici de la Duana (situada en l'actual Plaça dels Carros) les obres dels quals van finalitzar al 1791. Al seu voltant es van anar aixecant cases, tallers i magatzems que van fer créixer el barri amb la compra de terrenys per part de diferents comerciants atrets per aquesta zona propera al port i al ferrocarril.
Es van anar creant i asfaltant carrers com Rebolledo, Sant Oleguer, Sant Fèlix, Sant Pau, Sant Miquel, Misericòrdia, Sant Fructuós o Sant Josep. En ells es trobava un magatzem de sal, bastants horts, un netejador públic, una fàbrica de pa per a soldats i presos, un molí i una finca amb bestiari, entre els primers.
Es van anar creant i asfaltant carrers com Rebolledo, Sant Oleguer, Sant Fèlix, Sant Pau, Sant Miquel, Misericòrdia, Sant Fructuós o Sant Josep. En ells es trobava un magatzem de sal, bastants horts, un netejador públic, una fàbrica de pa per a soldats i presos, un molí i una finca amb bestiari, entre els primers.
L'enginyer Joan Smith va dissenyar i dirigir la construcció del barri
Aquesta nova població es diferenciava del que era Tarragona perquè no estava emmurallada com el Casc Antic i en certa manera quedava apartada i desprotegida.
En 1799 l'enginyer director de Marina i brigada de la Real Armada, Joan Smith, va assumir la direcció de les obres del port tarragoní amb els terrenys compresos des de la platja fins al riu Francolí.
La Família Reial molt contenta amb el projecte
De l'11 al 15 de novembre de 1802 el Rei Carlos IV i la reina María Luisa van visitar les obres de la ciutat mostrant-se entusiasmats, segons documents de l'època.
Smith va projectar l'obra seguint les directrius neoclàssiques de l'època basades en una quadrícula al voltant del nucli central que era la Plaça dels Carros, anomenada també en els seus inicis del Comerç, de Olózaga i de Ferran VII.
Els eixos principals van ser el Carrer Reial, que enllaçava el port amb la ciutat de Reus i les comarques de l'interior, i el Carrer d'Apodaca que unia amb la població de Tarragona (Casc Antic). Es va tenir en compte la importància de potenciar els serveis públics de clavegueram, alineació de carrers, etc.
Els costos econòmics van ser assumits pel Port i la seva Junta d'Obres.
El Carrer d'Apodaca el primer en crear-se
Els carrers van seguir el model del Carrer d'Apodaca que va ser el primer que es va obrir l'any 1807. La nomenclatura dels carrers venia donada i dedicada als enginyers i gestors portuaris més destacats, ja que pagaven les obres. És el cas d'Apodaca, Castellarnau i Smith.
Smith va estudiar fortificar també aquesta zona de població de Tarragona però finalment no es va dur a terme per falta de pressupost i la dificultat que suposava. El ritme de construcció del barri va ser constant fins que es van paralitzar en 1809 quan Smith va morir i les tropes napoleòniques van envair la ciutat, moment en què els esforços es van concentrar novament en els treballs de fortificació per part dels presidiaris destinats al port. Les fortificacions aixecades no van durar molts anys.
Smith va estudiar fortificar també aquesta zona de població de Tarragona però finalment no es va dur a terme per falta de pressupost i la dificultat que suposava. El ritme de construcció del barri va ser constant fins que es van paralitzar en 1809 quan Smith va morir i les tropes napoleòniques van envair la ciutat, moment en què els esforços es van concentrar novament en els treballs de fortificació per part dels presidiaris destinats al port. Les fortificacions aixecades no van durar molts anys.
Les dues poblacions quedaven unides amb el Carrer d'Apodaca i la seva continuació com Carrer Unió al·ludint a la seva finalitat. Entre ambdues, la Plaça de Prim (popularment de la Mitja Lluna) que en aquells dies es deia Plaça d'Isabel II. Just davant estava el Convent dels Caputxins, ara en el seu lloc l'Església de Sant Joan. El carrer del costat rep el nom del convent que en el seu moment ocupava aquesta ordre i que es va enderrocar i traslladar posteriorment.
La unió de les dues poblacions
La Guerra del Francès va demostrar que les muralles de Tarragona no eren efectives i a més els avanços tecnològics militars suposaven millor sistema defensiu. Això va propiciar que es s'enderroqués la muralla de Sant Joan per obrir el Casc Antic a la resta de ciutat en desenvolupament. El Carrer de la Unió i d'Apodaca servia d'enllaç.
Plaça dels Carros, la principal del barri
Les primeres dades de la construcció de la Plaça dels Carros que havia d'anomenar-se Plaça del Moll es remunten a 1807 per la cessió d'un hort a la Junta d'Obres del Port on es construiria la plaça principal del Port amb un carrer que partiria cap a la resta de ciutat. En 1814 la Plaça va passar a anomenar-se Plaça de Ferran VII pel monarca del moment. En 1868 Plaça d'Olózaga, pel primer distingit tribut pronunciat a Tarragona. Entre 1931 i 1936 Plaça de President Macià i en 1940 del General Sanjurjo.
A la meitat de la Plaça una font construïda en 1837 per als animals que transportaven mercaderies a la zona i posteriorment en 1866 es va erigir una estàtua en honor a Mercuri, obra de Francesc Barba i l'escultor Miró. Actualment reemplaçada per la de Salvador Martorell ja que l'original va ser destruïda amb els bombardejos de la Guerra Civil.
Avui dia novament coneguda com Plaça dels Carros recordant el pas d'aquests per la zona que creuava la via cap al port per transportar mercaderies.
Van viure importants i reconegudes personalitats
Disposar d'un baix per obrir un comerç i tenir l'habitatge en els pisos superiors suposava un atractiu de moltes famílies adinerades del moment. Personalitats il·lustres com la baronessa de les Quatre Torres o Josep Anton de Castellarnau van tenir cases en aquesta plaça. El convent dels caputxins es va traslladar també de l'actual plaça de l'Església de Sant Joan a aquesta plaça.
Destaquen edificis i cases com la Cambra de Comerç de 1926 de l'arquitecte Monravà, el de la Junta d'Obres del Port de 1923, el de Carreteres entre 1926 i 1927 per Cabestany i la seu del Banco Hispanoamericano al carrer d'Apodaca per Josep Maria Pujol de Barberà en 1922. Propera també la casa Gasset construïda entre 1858 i 1859 per a una notable família de Tarragona.
Destaquen edificis i cases com la Cambra de Comerç de 1926 de l'arquitecte Monravà, el de la Junta d'Obres del Port de 1923, el de Carreteres entre 1926 i 1927 per Cabestany i la seu del Banco Hispanoamericano al carrer d'Apodaca per Josep Maria Pujol de Barberà en 1922. Propera també la casa Gasset construïda entre 1858 i 1859 per a una notable família de Tarragona.
S'hi pot destacar també la Casa Fontanals al carrer Lleó,3 del Barri del Port.
__________________________________________________
Per: Adrià Recasens
Fonts: 'El Naixement dels barris del Port' de Coia Escoda i Luis Ballester
Fotos Antigues de: Tarragona Antiga (Plana Facebook)
__________________________________________________
Per: Adrià Recasens
Fonts: 'El Naixement dels barris del Port' de Coia Escoda i Luis Ballester
Fotos Antigues de: Tarragona Antiga (Plana Facebook)
